27.2.08

Finde en Genovès



Pues eso que el fin de semana pasado nos plantamos en Genovès, un pueblecito cerca de Xàtiva. La cosa surgió porque Vero muy amablemente nos invitó a la casita que tiene su familia, y no era cuestión de hacerle un feo. La verdad es que Zesc, Klaudia, Maria y un servidor nos lo pasamos bomba desde el principio: de cachondeo por la autopista en el monovolumen que alquilamos, luego jugando con la Wii, saliendo de marcha por Xàtiva... y con los arroces del padre de Vero!

Últims dies a l'Arcàdia


En Gustavo, Joan, Andreu i companyia han decidit tancar definitivament les portes de l'Arcàdia. El petit local del carrer d'en Pujol que un dia va esdevenir el primer bar-cultural amb bibilioteca de Mataró. Durant aquests anys, han estat molts els moments viscuts, els amics trobats i retrobats, els sopars a base de "revoltes de bruixes" i "rostres pàl.lids", els projectes llançats a l'aire entre cervesa i cervesa...

Particularment, recordo les presentacions de revistes que hi vam fer: Generación C i Pou-pou, el debut com a dj gràcies a la confiança d'en Joan, així com els cursos de literatura d'en Jordi, i els personatges esperpèntics d'en Carlos Badal. Un autèntic motor cultural que ara se'ns apaga. El seu record però, sempre estarà amb nosaltres.

17.2.08

Som com animals

Sí, és veritat. Els éssers humans som com animals. Ho penso i ho afirmo. Fa temps que li dono voltes al cap i la veritat és que diferents productes culturals no fan més que donar-me la raó.

El primer de tots és el culebrot -ho sento, jo també m'hi enganxo- "Zoo" de TV3. El més interessant és la comparació que fa d'alguns personatges amb animals. El cas més clar potser és el de la Diana, protagonista de la sèrie i objecte de constants comparacions amb una lloba. Ambdues comparteixen la seva presència imponent i el seu instint maternal.

Un altre cas, més flagrant encara, és el del film "La brújula dorada", on tots els personatges tenen els seus alter ego animals, anomenats "daimonion". Així, l'imponent Daniel Craig, compta amb un lleopard com a extensió, símbol de la seva astúcia i rapidesa.

Per últim, no voldria acabar aquest post sense fer referencia a la cançó d'Antònia Font anomenada "Vos estim a tots igual", que comença així:

Tenc un zoo dins ca meva,
ses lleones se "jalen" sa penya,
ses goril·les mengen herba, realment són bones ties.
I ses àguiles marines són més putes que ses gallines,
sa gallina diu que no [SIC], que és més puta es gorrió.


Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.
I es canaris sedentaris tornen locos dins sa gàbia,
i ses guàtleres, què bones, sempre n´he de dur de noves.
I es mussol sap metafísica i sa física no falla,
què difícil separar ses coales des coals!

Sueño con L.

Esta mañana, mientras me hallaba en esa delgada línea que separa la realidad del sueño, recuerdo haber disfrutado de algunos momentos con L. Quizá haya sido algún fallo del cerebro, o posiblemente una jugada inesperada del subconsciente pero, nunca me lo hubiera esperado. La verdad es que han sido unos momentos muy agradables en los que me miraba con un sólo ojo por entre su cabello moreno. Su sonrisa era luminosa, su recuerdo, huidizo. Aunque sea gracias a Morfeo, me alegro haberte reencontrado. ¡Quién me lo hubiera dicho después de verte aquella noche!

9.2.08

Estimada Juno


Estimada Juno,

m'ha agradat molt la pel·lícula que t'han dedicat. Si vaig de tant en tant al cinema és per conèixer històries com la teva. Trobo que deu ser molt dur quedar-se embarassada a l'adolescència i, justament per això, encara té més valor encarar-s'hi amb la determinació i maduresa que tu ho fas. Perquè és veritat. Encara hi ha joves com tu que tenen les idees ben clares, que saben assumir que ham comés un error i saben tornar enrere per solventar-lo.

D'altra banda, del teu nòvio millor ni parlar-ne: quin tros d'estaquirot! Però desenganya't, els homes som sovint així d'infantils -ho sento nois-. De tota manera, també cal assenyalar que la seva mare tampoc li ajuda gaire...

Espero que ara que has tornat a l'institut no et mirin mai més amb ulls intimidatoris, ni et dediquin comentaris quan et gires d'esquenes. Això, malauradament, passa més del que ens agradaria. Pensa que tu tens quelcom màgic, ets única... per tirar endavant i ser feliç.

M'encantaria coneixe't algun dia per poder parlar sobre música i cinema. Potser trobaríem alguns gustos en comú. Però sé que això no s'esdevindrà mai... i en realitat ja m'està bé així. Per cert, molta sort als Oscar!

7.2.08

Es el fin del mundo -tal y como lo conzco-

¡Paso! Como decíamos cuando éramos pequeños: -¡Me borro! Se acabó lo que se daba. Los últimos acontecimientos, sólo son comparables a la caída del Imperio Romano, la retirada de Zidane, la muerte de Juan Pablo II... Como decía Tyler Durden: -Año cero. Como decían los REM: -It's the end of the world as we know it...Ya nada será igual... por un tiempo.

Los seres humanos somos como animales, incluso peores. Nos empecinamos en complicarnos la vida, así sin más. Somos especialistas en hacer difícil lo fácil y en tropezar dos -o más- veces con la misma piedra. ¿Cuándo vamos a aprender? No tenemos remedio. Lo peor es que detecto un egoísmo y un inconformismo que me asusta. ¿Qué será lo próximo? ¿Tan difícil es ser feliz? Quizá es que tengamos la vida demasiado resuelta y nos la arruinemos por aburrimiento.

En estos momentos, me gustaría ser koala en vez de ser humano.

3.2.08

Una foto en 20 minutos

Aquí teneis el link que os permitirá ver la foto titulada "El niño de El Tule" en una galería del diario 20 minutos. La tomé en Nicaragua en una de las comunidades más remotas que visitamos. Espero que la publiquen algún día en papel.

Tenéis que buscar por los botones...


http://www.20minutos.es/galeria/2665/

1.2.08

Xavier Gual publica "Estem en contra"

Després de la càustica novel·la "Ketchup", fa unes setmanes l'amic i l'escriptor Xavier Gual va publicar un recull de contes amb el nom d' "Estem en contra". Premi Pere Quart d'humor i sàtira, el conjunt ens ofereix el bo i millor d'un Gual que poc a poc va refinant el seu estil: hipèrbole, situacions límit i, sobretot, moltíssima mala llet.

Les 130 pàgines es llegeixen en un sospir, gràcies a una prosa lleugera i hipnòtica que té la qualitat d'adaptar-se en cada conte al tema de fons. A més, Gual explota la seva vessant més heterodoxa al trufar la publicació de petites introduccions que preparen al lector.

Tanmateix, "Estem en contra" esdevé eina de crítica social, al posar de manifest alguns dels problemes actuals com la vivenda, l'ostentació o el control polític. En definitiva, un llibre molt recomanable per tothom qui vulgui -en primer terme- riure, i -en segon terme- pensar.