Després de molts intents i, sobretot, patiments, l'escriptor Xavier Gual ja té al carrer la seva darrera novel·la, Ketchup. El text és l'atrevida història de dos adolescents, en Miki i en Sapo, que viuen al límit les seves vides venent drogues i somniant amb cotxes esportius. Podria succeir en qualsevol ciutat perifèrica de Barcelona, d'aquestes que en diuen satel·litals: Terrassa, Sabadell, Mataró... , a qualsevol veí, avui mateix...
I és que la gràcia d'aquesta prosa resideix aquí mateix, en la naturalitat i en el precís esbós que fa d'aquests personatges, en la seva frescor i proximitat. Tot i aquest realisme imperant, Gual manté alguns trets de l'estil exhibit al recull de contes Delirium Tremens: l'hipèrbole i la ironia. És aquest Gual el que interessa, el que té mala llet, el que és capaç de traçar una brillantíssima escena d'amor adolescent amb un McDonalds com a escenari i un cop de puny a un pallaso com a final.
Ketchup és doncs una punyent i inspirada visió de la joventut actual que no per divertida deixa de tractar temes com les drogues, el treball o les perspectives. En definitiva, Gual es presenta a les portes de l'Olimp d'escriptors en català trucant a la porta amb molta força i, sobretot, amb arguments.
