Promesa al Marroc

Vaig tenir la oportunitat de passar deu dies al Marroc, un país amb el que, ho haig de reconèixer, tenia un deute pendent. L'aventura es va iniciar amb un vol des de Barcelona fins a Màlaga el dia 27 de desembre. Des d'allà vam arribar a Algesires, no sense alguns problemes de transport provocats per la massiva afluència de magribins degut a la festa del xai. Llavors, poc ens pensàvem que aquesta celebració ens donaria tants problemes.

El ferry cap a Tànger es va allargar més del dessitjat perquè ens vam oblidar de segellar el passaport. Aquesta petita trava burocràtica ens va impedir agafar el tren nocturn a Marrakech, per la qual cosa vam sondejar la situació a l'estació d'autobusos, on tot era un veritable caos. Cansats pel viatge, vam passar nit a Tànger, amb l'esperança de poder sortir l'endemà.

Amb l'estació de trens presa per l'exèrcit i amb un centenar de persones a les portes, la situació era exasperant, amb gent que esperava entrar des de les sis del matí. Afortunadament, vam coincidir amb en Gregorio i la Mercedes, una parella de Jaén, amb els quals vam anar en taxi cap a Xauen. El tap de Tànger quedava enrere.

El petit poble del Rif és una autèntica meravella gràcies a les seves cases arrebossades amb guix i pintades amb blau. Sembla ben bé un plató d'una pel·lícula. Passejant pels seus carrers, vaig tenir la sensació que aquell era un bon lloc per retirar-se, una temporadeta, a llegir, escriure i trobar-se a un mateix. Aquí vam tastar el primer cous-cous i tagine del viatge, així com l'obligat té amb menta, un sa costum del poble marroquí.

L'itinerari va continuar a Fez, on ens vam topar amb una laberíntica medina: has de trobar a algú perquè t'indiqui la sortida!!! Potser aquest va ser el punt més genuïnament marroquí de tota la nostra volta, amb zocos arreu, milers de botigues, madraçes, olors, sabors, colors... Essència de Marroc, portes obertes. Des de la seva estació de tren vam saludar el 2007.

El primer de gener, de bon matí, ens vam plantar a Marrakech, la capital del sud a les portes del desert. De seguida vaig reconèixer la plaça Djema el Fna, on Hitchcock hi havia enregistrat algunes imatges per a la segona versió que va fer de "El hombre que sabía demasiado". Aquest punt de trobada, és un autèntic crisol de la cultura alauita, perquè hom hi pot trobar des de malabaristes i saltimbanquis, fins a encantadors de serps o narradors d'antiques històries berbers. Cap al tard, la plaça es transforma en un inmens espectacle de gent, sensacions i trobades.

Quatre dies donen per molt, i vam tenir la oportunitat d'experimentar un hammam o bany turc. Em van confondre amb un marroquí!!! De qualsevol manera, recomenable.

La tornada va ser Marraqueix-Tànger-Algesires-Màlaga-BCN, amb la qual cosa em queda pendent visitar tota la ribera atlàntica: Asilah, Rabat, Casablanca i Sidi Ifni, un poblet del sud on diuen que hi ha arquitectura... modernista!!! També per al segon viatge, una visita a Ourzazzate on hi ha els estudis de "Lawrence d'Aràbia" i "Gladiator", així com Merzouga, al llindar del desert.

Així doncs un viatge molt recomanable, exòtic, proper i barat, amb nous colors, olors i sabors que podeu començar a tastar amb les imatges més a dalt. Tornareu amb la promesa de tornar.